Nosaltres som com una alzina
creixem, creixem però mai ens aniríem.
ara aquest alzina tallaran
i a tots ens separaran.
Un acomiadament és com una tempesta
va i ve però mai és satisfeta,
ara ens ha atrapat a tots
ara aquest alzina tallaran
i a tots ens separaran.
Un acomiadament és com una tempesta
va i ve però mai és satisfeta,
ara ens ha atrapat a tots
adéu amics, adéu professors.
La nostra amistat és com una branca
fràgil i a la vegada inigualable,
gràcies per haver-vos conegut
seré el noi que veureu a l'institut.